«L’Eunice Parchman va assassinar la família Coverdale perquè no sabia llegir ni escriure.

»De motius, no en tenia, ni ho va fer amb premeditació; no va guanyar-hi res, ni diners ni seguretat. De resultes del crim, tot el país es va assabentar de com era d’ignorant, no tan sols una família o un grup d’aldeans. L’Eunice no va treure’n res, llevat de desgràcia, cosa que sabia des del principi, en algun racó de la seva estranya ment. A pesar que la seva companya i còmplice era boja, l’Eunice era normal. Posseïa la terrible i pràctica lucidesa atàvica del simi, sota una disfressa de dona del segle XX.» 

Així comença 'Un judici de pedra', l’obra mestra de Ruth Rendell, una novel·la d’intriga psicològica carregada de mala bava, on la por de la protagonista que es descobreixi el seu secret dona peu a una font inesgotable de malentesos que, a poc a poc, derivaran en tragèdia.