El 13 de febrer del 2001 el temps pateix una sacsejada que envia la humanitat sencera 10 anys enrere i la condemna a tornar a viure l’última dècada, minut a minut, però sense poder canviar-ne absolutament res. Així, cada individu, atrapat dins el seu propi cos, perd del tot la capacitat de lliure albir i, com si portés el pilot automàtic posat, es veu a si mateix repetint els mateixos errors, prenent les mateixes males decisions i relliscant amb la mateixa pela de plàtan, però no pot fer res per impedir-ho\

Quan Kurt Vonnegut va escriure Salt en el temps, ja havia decidit que seria la seva última novel·la, per això la volia especial, tan afilada i divertida com sempre, però també plena de tendresa i d’amor per totes les històries que havia explicat anteriorment. Com un regal als lectors, va fer-hi aparèixer els seus personatges més estimats,* i fins i tot s’hi va posar a si mateix com a protagonista d’alguns dels passatges més emocionants de la seva carrera.