La Rebeca, una dona encongida per la por, s’acaba de traslladar a Ocata amb tota la família. Aviat coneix els veïns de la casa del davant: la Camila, que amaga un secret; en Gregori, que passa les nits fumant al terrat, i la seva filla Flora, que encara no parla. De mica en mica, la relació entre les dues famílies s’anirà enrarint i les pors de la Rebeca prendran formes noves, cada cop més lligades a la geografia del poble, a la màgia dels seus espais sòrdids i als seus habitants, vius i morts. Neguit i desig duran la Rebeca a fer un trajecte que oscil·larà entre la sospita i la paranoia.


Amb una prosa magnètica, entre el conjur i la invocació, Que morin els fills dels altres narra una metamorfosi. La d’una dona que comença sent fràgil i acaba assumint un coratge que és ben seu, i que l’uneix a les bruixes de totes les èpoques i de totes les contrades. Com ja feia a Aioua, Roser Cabré-Verdiell continua descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú.