Descripció
La Rebeca, una dona encongida per la por, s’acaba de traslladar a Ocata amb tota la família. Aviat coneix els veïns de la casa del davant: la Camila, que amaga un secret; en Gregori, que passa les nits fumant al terrat, i la seva filla Flora, que encara no parla. De mica en mica, la relació entre les dues famílies s’anirà enrarint i les pors de la Rebeca prendran formes noves, cada cop més lligades a la geografia del poble, a la màgia dels seus espais sòrdids i als seus habitants, vius i morts. Neguit i desig duran la Rebeca a fer un trajecte que oscil·larà entre la sospita i la paranoia.
Amb una prosa magnètica, entre el conjur i la invocació, Que morin els fills dels altres narra una metamorfosi. La d’una dona que comença sent fràgil i acaba assumint un coratge que és ben seu, i que l’uneix a les bruixes de totes les èpoques i de totes les contrades. Com ja feia a Aioua, Roser Cabré-Verdiell continua descabdellant la institució familiar, el desig i els límits del sentit comú.
Crítiques i entrevistes
Entrevista d'Anna Guitart a la Roser Cabré-Verdiell / Tot el temps del món, 3cat
Roser Cabré-Verdiell, l'escriptura de l'embruix / David Guzman, Ciutat Maragda, 3cat
Roser Cabré-Verdiell s'interroga sobre els mecanismes de la por a "Que morin els fills dels altres" / Anna Maria Iglesia Pagnotta, Quadern de El País
Roser Cabré-Verdiell: "Quan arribem a la meitat de la vida és lícit dubtar de tot el que tenim" / Jordi Nopca, Diari Ara
De la por de la dona al desig de la bruixa / Anna Carreras i Aubets, Núvol
Roser Cabré-Verdiell: "Escric per fer les paus amb les vides no viscudes" / Blai Marsé, L'altre barri, 3cat
Mare, bruixa. Sobre "Que morin els fills dels altres", de Roser Cabré-Verdiell / Sofia Vilella Pujol, Caràcters, Revista de Llibres