En aquest volum, Pau Riba ens ofereix una història de la música del segle XX que parteix de la invenció de l’electricitat i de la possibilitat de controlar el so com no s’havia fet mai abans. D’aquí en sorgiran tot un seguit de revolucions formals i conceptuals que tindran la llibertat creativa com a fita, i també una poderosíssima indústria que abraçarà infinitat de camps. Aquesta és la premissa d’una narració que es va ramificant, on l’autor reflexiona sobre la cultura juvenil, la contracultura, la manera com el sistema l’acaba assimilant, i el que en queda de tot plegat. 

Quan Pau Riba parla sobre Erik Satie, la utopia hippie, el punk, la invenció de la ràdio, el descobriment de l’LSD o els Throbbing Gristle, ho fa com si en fos un vell amic, amb un to fresc no mancat d’ironia, i de mala llet quan toca. Aquesta obra es presenta com una catedral, el llibre més ambiciós d’un autor que ha sigut un pioner en gairebé tot el que ha fet.