Els habitants del pis 200 són l’home estrafet, l’home buit i l’home feliç, tres individus que han trobat, al capdamunt d’un gratacels, la pau que el món de baix els havia negat. Entre ells tot és harmonia i tranquil·litat, fins que arriba la Wanda, a qui consideren, com a membre del sexe femení, la llavor de la discòrdia. Així arrenca la primera de les 7 històries amb què Elvira Augusta Lewi es va convertir en una de les autores més modernes i prometedores de la seva generació. Publicat com a recull per primera i última vegada el 1936, molts dels relats d’aquest volum havien anat apareixent en diferents revistes quan l’autora tenia tot just 20 anys, i van capgirar estereotips, a més d’acostar la literatura catalana als corrents europeus de l’època. Amb contes com «Quan la mort s’enamora» o «L’home de cristall», Lewi posa en entredit els rols tant masculins com femenins en la societat de principis del segle xx.


La figura d’Elvira Augusta Lewi és un dels grans misteris de la literatura catalana anterior a la Guerra Civil. Autora de dos llibres apareguts consecutivament el 1935 i el 1936, no va tornar a publicar després de la guerra, tampoc se sap si va anar a l’exili, ni se’n té pràcticament cap referència posterior al 1939. El seu rastre es perd amb l’arribada del franquisme i l’inici de la II Guerra Mundial.