Una nit qualsevol, Ramon Miquel y Planas, escriptor i bibliòfil, rep la visita del diable, que l’intenta reclutar per a una missió molt concreta. Davant la seva negativa, el dimoni li explica els bons serveis que li fan els representants del gremi dels lletraferits, i se l’emporta de viatge per demostrar-li que el llenguatge escrit té una naturalesa maligna i que, des de l’alta cultura fins a les classes populars, els que remenen les cireres són els seus acòlits.

*El purgatori del bibliòfil* és una crítica despietada al món cultural català, a la dèria per la subvenció i a la hipocresia ideològica que governa el sector. Una novel·la que beu dels grans clàssics de la sàtira fantàstica i que, després de fer-nos reflexionar sobre totes les misèries que envolten el món del llibre, es concentra a ridiculitzar aquells que l’autor considerava els grans enemics de la llengua i la literatura catalanes, és a dir, el senyor Pompeu Fabra i el seu exèrcit de filòlegs exaltats. El purgatori del bibliòfil es va publicar originalment el 1920, però podria haver estat escrit ahir a la tarda.