Recordes l’última vegada que una lectura et va posar a cent? Podries dir algun llibre que hagi dilatat i contret el teu cos de maneres inesperades? O citar un passatge que t‘hagi fet segregar efluvis amb perplexitat? Si no ho recordes, potser vol dir que no t’ha passat mai. Cap problema, sempre hi ha una primera vegada.
Quan comencis a llegir El meu primer llibre porno, notaràs que les galtes se’t van encenent. El ritme cardíac se t’accelerarà de cop en notar el tacte sensual d’uns invertebrats molt especials, la respiració se t’entretallarà en imaginar el centenar de possibilitats que ofereix el sexe amb cíborgs, els orificis se t’encendran quan assisteixis a un número musical protagonitzat per genitals, i emetràs els primers gemecs, tímids, una mica ridículs —per què enganyar-nos—, quan descobreixis el plaer de dir les coses més porques en veu alta. I sí, en algun passatge t’escandalitzaràs, tindràs la sensació d’estar desafiant els teus propis límits morals, però si en el moment de màxim plaer et comences a sentir culpable, sempre pots repetir per dintre «només és ficció, només és ficció, només és ficció…».
Aquí comença un viatge a les arrels de l’orgasme, que al capdavall també són, si ho mirem sense complexos, els fonaments de la literatura. Estem parlant de coses molt serioses.