Nikolai Gógol (Sorótxintsi, 1809–Moscou, 1852) fou, juntament amb Aleksandr Puixkin, el pare de la narrativa russa moderna. Conegut per les seves novel·les Les ànimes mortes i Taràs Bulba, destaca com a mestre del relat breu amb peces com El capot, El nas o Diari d’un boig. A la primerenca Vetlles en un veïnat de Dikanka ja hi trobem la seva habitual combinació del fantàstic, la sàtira i el realisme social. La narrativa pionera de Gógol fou admirada per figures posteriors tan rellevants com Lev Tolstoi, Fiódor Dostoievski o Mikhaïl Bulgàkov.