Ievgueni Zamiatin (Lebedian, 1884 - París, 1937) va ser un dels millors prosistes russos de la seva època, censurat primer pels tsaristes i més tard pels soviètics. Entre 1902 i 1908 va estudiar enginyeria naval, època en què es va acostar als bolxevics. El 1917 va donar suport a la Revolució, tot i que poc després es va sentir desencantat amb els plans d’industrialització de Stalin. La seva obra mestra, 'Nosaltres' (Males Herbes, 2015), li va suposar la prohibició de publicar dins l’URSS, de manera que bona part dels seus textos van veure la llum a l’estranger. L’any 1932, gràcies a la intercessió de Maksim Gorki, se li va permetre abandonar el país que l'havia castrat literèriament, i es va traslladar a París, on va morir cinc anys després.