Antal Szerb (Budapest, 1 de maig de 1901 - Balf, 27 de gener de 1945) va ser un dels escriptors més importants de la literatura hongaresa del segle XX. Nascut en una família jueva de Budapest, va ser batejat en el catolicisme. Entre el 1924 i el 1929 va viure a França i Itàlia i es va estar un any a Londres. El 1933 va ser escollit president de l’Acadèmia Hongaresa de Literatura, i l’any següent va publicar la seva primera novel·la, La llegenda dels Pendragon. La seva segona obra, considerada la seva obra mestra, és El viatger i la claror de la lluna, del 1937. El 1941 va publicar una història de la literatura universal que encara es fa servir avui dia i un volum dedicat a la teoria de la novel·la. Tot i que li van oferir l’oportunitat d’escapar de la persecució antisemita, va decidir romandre a Hongria, on el 1942 va publicar la seva última novel·la, Oliver VII, sobre un rei que decideix derrocar-se a si mateix. El 1944 va ser deportat a un camp de concentració, on va ser mort a cops el 1945.